Chair for Kids: cadires dissenyades per nens i nenes

Imatges cedides per Taekhan Yun

Normalment ens centrem a difondre projectes locals, però vam descobrir aquesta iniciativa i no vam poder evitar posar-nos en contacte amb en Taekhan Yun, el dissenyador del projecte, perquè ens en parlés més i així poder-ho compartir al nostre Blog de Notes.

El dissenyador coreà Taekhan Yun ha desenvolupat a Siem Reap, Cambodja, una iniciativa que transforma dibuixos infantils en cadires reals, funcionals i plenes de personalitat. El procés no només genera objectes, sinó que construeix una experiència educativa i emocional.

Més de 70 infants van imaginar les seves pròpies cadires, sense limitacions ni correccions. Aquests esbossos, aparentment caòtics o imperfectes, es converteixen en el punt de partida d’un procés de disseny real.

Però el projecte va més enllà de la simple traducció formal. Els nens també van mesurar els seus cossos, entenent conceptes bàsics d’ergonomia i proporció. Així, cada cadira no només reflecteix una idea, sinó que s’adapta al cos de qui la va imaginar.

Un dels aspectes més interessants és la dimensió pedagògica. Els participants van crear prototips amb argila per donar volum als seus dibuixos, explorant materials i formes en tres dimensions. Aquest pas ajuda a entendre com una idea abstracta es converteix en un objecte tangible.

Finalment, els infants també van intervenir en l’acabat de les peces, pintant-les amb colors vius i textures espontànies. El resultat són cadires úniques, imperfectes i absolutament honestes.

El valor real del projecte no està només en les cadires, sinó en el procés. Veure com una idea pròpia es materialitza reforça la confiança i valida la creativitat dels infants. A més, Chair for Kids planteja una reflexió interessant: què passa quan el disseny deixa de ser imposat i es converteix en col·laboratiu? Quan l’usuari —en aquest cas, un nen— és també creador?

Les cadires dissenyades no busquen la perfecció formal. Tenen potes tortes, proporcions inesperades i formes abstractes. Però és precisament això el que les fa especials: són objectes que expliquen històries i que han estat construïts tal com han estat imaginats.

En un context global on el disseny sovint tendeix a l’homogeneïtzació, aquest projecte aposta per la diversitat, la participació i l’expressió individual.