Vestir-se quan ets mare.

Hi ha una cosa que passa quan ets mare i de la qual se’n parla poc: de cop vestir-se deixa de ser una forma d’expressió i es converteix, sobretot, en una qüestió logística. La roba ha de ser còmoda, fàcil de rentar, compatible amb taques i prou digna per sortir al carrer sense semblar que acabes de baixar a llençar la brossa. I així és com, gairebé sense adonar-te’n, acabes adoptant un uniforme: uns texans, una samarreta blanca i anar fent.

Texans: Thinking Mu

La veritat és que jo he deixat de lluitar-hi. Durant un temps pensava que recuperaria “el meu estil” si trobava els pantalons perfectes. Però no. El problema no són els pantalons. El problema és que ara el cervell prioritza altres coses molt més urgents que construir looks interessants. I, sincerament, tampoc passa res.

De fet, cada vegada estic més convençuda que, quan ets mare, l’única manera realista de sentir-te una mica estilosa és no complicar gaire la base i jugar una mica amb els complements. No cal reinventar l’armari. De vegades n’hi ha prou amb unes sabates especials, unes ulleres amb personalitat, un cinturó o un bolso que faci l’efecte que tens una vida ordenada i culturalment activa, encara que a dins hi portis galetes esmicolades i tovalloletes humides.

També he descobert el poder d’una bona armilla, d’una jaqueta una mica diferent o d'alguna joia especial.

És com si els complements assumissin tota la responsabilitat emocional del look mentre la resta de la roba simplement intenta sobreviure.

Mitjons i bolso blau: Thinking Mu

Bolso Shopper, pinça del cabell i armilla: Bobo Choses

Barret bucket: Tiny Big Sister

I hi ha alguna cosa alliberadora en això. Acceptar que potser ara no tens ni el temps ni les ganes de construir looks complicadíssims, però que encara et ve de gust sentir-te una mica tu quan et mires al mirall abans de sortir de casa.

Potser l’estil, en aquesta etapa, no té tant a veure amb reinventar-se sinó amb trobar petites maneres de continuar reconeixent-te dins del caos. Encara que sigui vestida, una vegada més, amb texans i samarreta blanca.